Benimeli

El conjunt industrial de Benimeli va ser una de les primeres fàbriques a aparéixer en l’àmbit, si bé és cert que en els seus inicis no presentava la configuració actual. Ja en el pla cadastral de 1941 apareix un assecador, una bassa i dos forns xicotets, que mostren l’activitat ceramista d’aquesta parcel·la. Uns pocs anys després, eixos forns van ser substituïts per un altre de major grandària i tecnologia Hoffman, el característic de l’àmbit, la presència del qual queda revelada per la xemeneia que s’aprecia en l’ortofoto de 1945. Posteriorment, van anar afegint-se al conjunt més naus fins a arribar a la configuració actual, que es caracteritza per ser la més compacta de totes.

En aquesta fàbrica, tots els espais industrials es concentren en sol 1500m2 de petjada edificada, desenvolupant-se en cinc crugies adossades de tres altures cadascuna. Aprofitant aquesta disposició, les plantes que quedaven per damunt del forn van ser destinades a assecadors, amb l’objectiu d’utilitzar la calor que provenia d’aquest per a afavorir l’assecat de les peces modelades, que ascendia a través d’uns orificis practicats en els forjats realitzats per a aqueix fi.

L’estructura general de l’edifici es conserva raonablement bé en l’actualitat, encara que desgraciadament el forn va ser demolit en una reforma realitzada després de la finalització de l’activitat rajolera per a destinar aqueix espai al nou ús. L’únic vestigi d’aquest element que es conserva és el mur lateral que fa de separació entre l’espai del forn i la nau adossada, ja que forma part de l’estructura que sustenta totes dues crugies.

També són destacables les gelosies que tanquen els assecadors de les plantes superiors, unes de les més característiques de tot l’àmbit, perquè reflecteixen perfectament el caràcter popular d’aquestes construccions en utilitzar qualsevol tipus de peça ceràmica per a tancar aquests espais. En concret, en aquestes gelosies s’utilitzen bards disposats en horitzontal sobre dovelles de cairats de violí, elements destinats a l’elaboració d’estructures. Afortunadament, es troben en un estat relativament bo, si bé és cert que alguns draps han sigut extradossats o encegats. Finalment cal esmentar també la nau de recepció de terres, que encara permet reconéixer-se com a tal en conservar part de la maquinària d’elevació en la seua part posterior.