Arlandis

Ubicació:

Passeig de Els Rajolars, 24

Cronologia:

1973 (conjunt principal)

Titularitat:

Privada

Ús actual:

Abandonat

Superfície edificada:

6.529m²

Superfície de parcel·la:

13.691m²

La fàbrica d’Arlandis va ser l’última indústria de fabricació ceràmica que es va construir en l’àmbit. Els terrenys en els quals se situa van estar ocupats fins a la seua fundació per diverses parcel·les de menor grandària situades entre el Passeig de Els Rajolars, la Senda dels Lladres, el Riuet dels Frares i la parcel·la veïna de l’antiga fàbrica de Vídua de Morera.

Dins d’aquesta àrea trobem també les restes de l’antiga fàbrica dels Germans Tercer, consistents en el forn, la xemeneia i una de les seues naus, que podria haver estat destinada a la recepció de terres. Durant un temps aquestes dues fàbriques van conviure, com es pot apreciar en l’ortofoto de 1977 en les quals veiem com els dos conjunts es trobaven totalment adossats.

Donada l’íntima relació espacial que mantenen les restes totes dues fàbriques, s’ha estimat convenient considerar-les dins d’un únic conjunt de cara al desenvolupament del present Pla Director, sense que això signifique deixar de tindre en compte la seua distinció a l’hora de realitzar la seua valoració patrimonial. També cal assenyalar que, a diferència dels conjunts de La Salvaora i Sant Blas, totes dues fàbriques conserven la seua parcel·la diferenciada en el cadastre.

Dins del conjunt pròpiament pertanyent a la fàbrica de l’Arlandis, podem reconéixer totes les peces funcionals d’una fàbrica rajolera: orientades perpendicularment a Passeig de Els Rajolars trobem dues naus allargades, una d’elles conté la nau de recepció de terres i l’àrea de maquinària, mentre que l’altra allotja el que sembla un xicotet assecador i un gran forn longitudinal de construcció més moderna.

Enfrontada a aquestes dues naus, se situa la nau del forn continu, similar a la resta de les fàbriques de l’àmbit, amb les mateixes cambres voltades però sense xemeneia. Adossada a la nau del forn es troba una altra nau de major llum que les altres, totalment oberta en els seus primers metres d’altura, que podia haver sigut utilitzada com a assecador o per a emmagatzemar el producte acabat.

Totes les construccions del conjunt es conserva raonablement bé, a excepció d’una de les naus perpendiculars a Passeig de Els Rajolars, l’estructura del qual va col·lapsar en la seua part central. Afortunadament, aquesta ensulsiada no impedeix la identificació de cap element funcional del conjunt.