Context històric
Fàbriques
Breu història
Inicis
Encara que tradicionalment l’activitat predominant d’Oliva ha sigut l’agricultura, també apareixen evidències que ja, en èpoques passades, existia una certa producció ceràmica. Així mateix, es té constància de l’existència de tallers ceràmics a Oliva des del període Romà.
Als inicis del segle XX, l’àrea de Els Rajolars presentava un paisatge agrícola, dominat per cultius de secà per a la producció de panses. Denominats sequers, van donar el nom als terrenys que posteriorment van ser ocupats per les fàbriques.
Auge i consolidació
Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera creix la demanda de materials de construcció fruit dels programes d’obra pública, i en general, augmenten el nombre d’empreses dedicades a la fabricació de productes ceràmics.
L’any 1910 sorgeixen les primeres set fàbriques al poble. Quatre anys més tard, en 1914, se sumen altres cinc més, però és a partir de 1931 quan comencen a fabricar-se a Oliva tot tipus de rajoles, teules i bards, que comencen a distribuir-se fora de la comarca. Són els inicis d’una dècada en la qual definitivament s’establirà la indústria ceràmica pesada a Oliva. Durant els anys trenta es donaran d’alta altres 12 empreses.
Uns anys després de la finalització de la Guerra Civil Espanyola, es produeix en tot el país un auge important de la demanda de tots els productes relacionats amb la construcció, entre ells rajoles, teules i altres productes ceràmics. Durant la dècada de 1940 contínua el creixement d’indústries rajoleres a Oliva. Entre 1946 i 1957 es registren altres huit empreses, arribant a conviure en Els Rajolars al voltant d’una trentena de fàbriques.
Espentats per la necessitat de donar resposta a aquesta demanda, els industrials ceramistes d’Oliva posen en marxa un procés de modernització de les fàbriques per a poder augmentar la seua productivitat. Això porta amb si un dels factors més determinants en la transformació de l’entorn construït de Els Rajolars: l’arribada del forn Hoffman de producció contínua, que progressivament anirà substituint als forns moruns tradicionals amb els quals funcionaven les fàbriques fins a aquest moment
Aquest creixement industrial, portarà també un creixement de la població d’Oliva amb l’arribada de nombrosos treballadors, fonamentalment de les regions d’Andalusia i Castella-la Manxa, juntament amb les seues famílies. Oliva augmentarà considerablement la seua població al llarg d’aquests anys, passant dels prop de 8.000 habitants a principis de segle fins als quasi 17.000 en la dècada dels 70.
Declivi i abandó
Durant els anys 70 i 80 comença una etapa de declivi en la qual l’activitat d’aquestes empreses, molt sensible als cicles demogràfics i del sector de la construcció, va anar veient-se reduïda fins a arribar pràcticament a desaparéixer.
Entre els factors que van portar a aquesta situació podem assenyalar unes certes mancances estructurals, com l’escassa capacitat de comercialització, l’absència d’actualització tecnològica i el poc valor afegit dels productes produïts, amb un capital humà amb escassa formació. Tot això va fer que aquestes indústries es veren molt perjudicades per l’arribada del bloc de formigó i per la competència d’alguns municipis manxecs els quals van ser capaços de produir a menor preu.
A poc a poc van anar tancant totes les fàbriques, iniciant un procés d’abandó progressiu que va culminar en 1982 amb l’entrada en vigor del nou Pla General del municipi, en el qual es declara el sòl urbà de Els Rajolars com a zona de substitució d’edificacions i usos: proposa una reconversió cap a usos residencials i terciaris i exclou, explícitament, l’ús industrial. Aquest canvi d’ordenació tanca de manera definitiva l’etapa industrial de l’àmbit.
Arxiu fotogràfic
Testimonis
- Roman Peiró i Morell
- Llibret de l'Associació Cultural Falla Barri Sant Francesc d'Oliva - 2019
- Enrique Escrivà Vicens
- Llibret de l'Associació Cultural Falla Barri Sant Francesc d'Oliva - 2019
- Miquel Font
- Llibret de l'Associació Cultural Falla Barri Sant Francesc d'Oliva - 2019
- José Antonio Navarro Cerdà
- Llibret de l'Associació Cultural Falla Barri Sant Francesc d'Oliva - 2019