Anticfang

Es tracta de l’única fàbrica de l’àmbit que segueix en funcionament hui dia. Es té constància que ja a principis de segle existia en aquesta parcel·la algun tipus d’activitat relacionada amb la producció de ceràmica. En el pla topogràfic de 1904 estudiat en l’Anàlisi de l’Evolució Històrica de l’Assentament apareix la paraula “Tejares” sobre les construccions que ocupaven aquests terrenys. Més endavant, en el plànol parcel·lari de 1941, podem observar amb més detall com apareixen diverses construccions nomenades com teixiries, basses i forns.

Però és al voltant de 1947 quan es produeix la transformació més important d’aquest rajolar, amb la construcció del forn Hoffman i la seua xemeneia. Segons testimonis locals, en aquella època la fàbrica tenia el nom de Sant Francesc d’Assís, i estava regentada pels germans Sempere.

A aquesta època pertanyen els components assenyalats en el pla elaborat, perquè són els que representen el procés industrial de fabricació ceràmica de mitjan segle XX. La seqüència de producció és particularment llegible en la disposició d’aquests elements, la nau de terres, situada en l’accés des de les mines, connecta amb la sala de maquinària que al seu torn dona pas a l’assecador, construït adossat al forn de cocció.

Després d’un canvi de propietaris s’ha realitzat nombroses ampliacions del conjunt, no obstant això, cap d’elles impedeix la correcta apreciació de tots els elements originals. De fet, l’empresa que té ara la seua activitat ací, dedicada a la producció de rajoles de fang artesanals, continua utilitzant el forn original per a algun dels seus productes.

En tractar-se d’un conjunt ocupat i en funcionament, l’estat de conservació és notablement millor que la resta de fàbriques, sense que es puga apreciar cap element. Recentment, s’ha procedit a restaurar la xemeneia, la qual presentava danys importants en la seua coronació, amb un projecte de Vicent Francesc Llopis Cardona.