La Salvaora

La Salvaora és un dels principals conjunts industrials que es conserven en Els Rajolars. Segons els testimonis locals, deu el seu nom a la visita de la cantant Lola Flores i el seu marit Manolo Caracol en els dies de la seua inauguració, quan batejar-la amb el nom d’una de les seues cançons.

La parcel·la en la qual se situa ocupa la pràctica totalitat de la poma situada en l’extrem nord-oest de l’àmbit, conformant el límit amb el nucli urbà. Tanmateix, això no sempre va ser així. En una primera etapa aquesta poma estava dividida en diverses parcel·les en les quals van arribar a existir fins a un total de tres conjunts independents.

Ja en els anys 40, es trobaven les fàbriques Sant Blas i Pascual Barreres, situades en els extrems sud-oest i nord-est respectivament. Posteriorment, apareix el conjunt de La Salvaora que absorbeix les construccions de Pascual Barreres, mantenint algunes naus i construint altres noves. Finalment, la fàbrica de Sant Blas desapareix també en algun moment entre 1977 i 1992, quedant només La Salvaora. Encara es conserven algunes de les construccions dels dos conjunts desapareguts, com les seues respectives xemeneies o la nau de recepció de terres de Sant Blas.

Del conjunt de La Salvaora es mantenen, en millor o pitjor estat, tots els components funcionals d’una indústria rajolera de mitjan s. XX, la qual cosa permet observar cada element en el seu context i en la seua relació amb la resta de peces. És per això que aquesta fàbrica constitueix un dels exemples més valuosos de l’àmbit alhora d’il·lustrar els valors etnogràfics de Els Rajolars.

En els últims anys s’ha accelerat notablement el procés de deterioració, col·lapsant una part important de les construccions. Això fa que molts dels elements constructius hagen quedat exposats a la intempèrie en un grau major a l’original i que els diferents sistemes estructurals hagen anat perdent elements fonamentals, deixant molts dels edificis en un alt grau de precarietat. És previsible, per tant, que en els anys següents continuem veient com s’accelera aquesta deterioració si no s’escometen treballs de restauració o consolidació necessaris.